Els encarregats d'observar el formiguer un matí ens anuncien que la formiga Reina s'ha mort... No es mou i tota la resta de formigues l'envolten i la transporten d'una banda a l'altra del formiguer... Això provoca un silenci llarg a la classe i ens porta a parlar de què li ha pogut passar... Potser s'ha posat malalta, potser les altres s'han enfadat amb ella i no li han portat el menjar que necessitava, potser l'escalfor del radiador no li ha agradat... Com és que la Reina s'ha mort i les altres no? Algun company comenta que ella potser era més delicada que les altres... Tenia molta feina a pondre ous i estava cansada... Ens costa acceptar que la Reina ha mort... Què passarà amb les altres? Hem après que quan ella falta les altres tard o d'hora acaben morint... I si n'hi posem una altra, de Reina? La Sandra fa una trucada a un noi que sap moltes coses de les formigues, i li explica que una altra Reina no la voldrien pas, al seu formiguer... Això ens porta a parlar de les persones que ens cuiden i que tenen cura de nosaltres, i també de les mares, que com la Reina, són úniques i no es poden canviar... Durant uns dies anem observant com les altres formigues passen d'estar molt nervioses a cada cop més ensopides i tristes... Després de parlar-ne, decidim que el millor serà enterrar la Reina i alliberar les altres, perquè volem que se sentin millor.
Escrivim diferents notes de comiat per recordar-les sempre, i els agraïm que ens hagin ensenyat tantes coses i ens hagin donat un nom a la classe. Ens sap molt de greu el que ha passat, ja que les formigues obreres i la Reina han compartit amb nosaltres gairebé tots els dies des que vam començar P5!
Hem pensat que l'hort és un lloc on podem celebrar l'enterrarment, perquè és un lloc tranquil, on hi passa poca gent i on hi toca el sol i hi canten els ocells. Segur que els agradarà. Els Cargols ens han volgut acompanyar a l'hora d'acomiadar-nos-en. Ha estat trist, però molt bonic. Gràcies!!!
